El Senyor digué a Moisès:
«Digues a tota la comunitat dels israelites: sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, soc sant.
No tinguis malícia als teus germans dins el teu cor. Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et vengis ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix.
Jo soc el Senyor.»

Lv 19,1-2.17-18

Salm Responsorial

Sl 102,1-2.3-4.8.10.12-13 (R.: 8a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, ¿no sabeu que sou un temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?
Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s’enganyi ell mateix.
Si entre vosaltres algú es té per savi segons la saviesa del món present, que es faci ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat. Perquè, davant de Déu, la saviesa d’aquest món és ignorància.
L’Escriptura diu: «Fa caure els savis en els seus propis paranys.» I també: «El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum.»
Per tant, que ningú no es gloriï de ser seguidor de cap home. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

1Co 3,16-23

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.”
Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. »Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora.
Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar. »Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics.
Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix?
I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Mt 5,38-48

"Estimar els enemics?"

Les lectures d’aquest diumenge en conviden a fer una comparació entre el que manava l’AT i l’ensenyament de Jesús. Així la primera lectura ens diu: Estima els altres com a tu mateix. En aquell moment, els altres eren els del mateix poble o en tot cas els immigrants establerts a Israel, no els forasters i molt menys els enemics. Però Jesús va molt més enllà: Ja sabeu que, als antics els van dir: Ull per ull, dent per dent. Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra, indicant d’aquesta manera que no hem de tornar mal per mal, sinó bé per mal. La norma de «l’ull per ull, dent per dent», la trobem a l’Èxode, al Levític i al Deuteronomi i volia eliminar una violència excessiva: Tu només pots fer el mal que t’han fet a tu però no més. I parlant encara de l’amor, Jesús diu: Ja sabeu que van dir: Estima els altres, però no els enemics. Doncs, jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Aquí arribem ja als cims de l’amor cristià. «Estimar el pròxim i odiar l’enemic» (en traducció literal) no ho trobem a l’AT però sí als manuscrits del Qumran.
I quina és la raó de la conducta dels cristians? La primera lectura diu: Sigueu sants, perquè jo el Senyor, el vostre Déu soc sant. Però a l’evangeli Jesús ens posa com a model el nostre Pare: Així sereu fills del vostre Pare del cel: Ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Jesús demana un plus d’amor als cristians: Si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans (és a dir els pecadors) no fan també el mateix? Podríem aplicar-nos també les paraules de Pau: El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s’aguanten més que el fum. No hem de seguir la manera de pensar ni d’actuar dels homes del nostre món que es creuen savis sinó només la de Jesús, per difícil que sigui, imitant el nostre Pare que estima bons i dolents, justos i pecadors i arribant a estimar fins i tot els enemics.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi